A pesar de que la idiosincràsia de l’escalada d’Agulles la conformen les plaques hi trobem un parell de xemeneies ben assequibles que donen una mica de varietat. La més recorreguda és la preciosa Torras Homet de l’Esquelet, paradigma d’aquest estil malgrat la seva brevetat.
Paradigma de senzillesa, la Màquina de Tren demana al grimpaire saber fruir d’allò subtil, dels petits detalls d’una escalada fàcil però bella. I al final estar disposats a deixar passar el temps en la contemplació d’un punt de vista d’Agulles que només podrem gaudir des d’aquest discret roc.
Un dels molts eixos imaginaris que tracen rocs i agulles és aquell que comença pel Cap de Guerrer i acaba amb la Boteruda. Resulta un exercici del tot recomanable anar-hi empalmant itineraris, fins arribar al capdamunt d’Agulles i acabar el jorn abocant-nos a l’abisme de la cara nord. Amb la Dipankara podem tancar aquest recorregut,…
Malgrat no arribar als 100 metres la Cerdà de la Bessona Inferior és tota una declaració d’intencions, essència de l’escalada més genuïna d’Agulles, on s’ha de menester una combinació de gest i tremp per sortir airosos d’aquestes quatre tirades de pura delícia, tècniques i amb una bona dosi d’exposició.
La Reina i la Corona de la Reina romanen discretes en un segon terme, empetitides per les seves il·lustres veïnes, formant coll al sud amb la Bola de la Partió i al nord amb la Boteruda del Gra. Aquestes dues petites roques tenen, com totes les del voltant, la seva Aresta Brucs.
A voltes el nom diu molt sobre la via i aquest no és gaire engrescador. No obstant com som curiosos de mena i el premi és pujar al cim del Ninet d’Agulles hi anem a treure el nas… I ens enduem una agradable sorpresa.
Entre la Miranda de la Portella i la Roca de les Vuit es forma una fissura d’una evidència aclaparadora. Enllaçar aquesta amb la part superior de la CADE semblaria una bona manera de redreçar aquesta segona, no obstant la lògica clàssica de la CADE és d’una bellesa que no admet discussió.
Per humil que sigui la ruta que escollim escalar, retornar a Agulles sempre és quelcom especial; terreny de joc familiar, cada roc és un record o un somni, paradigma de la Muntanya Màgica. I al final pensar per què hem tardat tant en tornar-hi…
La Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella, amb una orientació oest i sud ben marcades, tanquen per migjorn la soberga Muralla Oest d’Agulles. La integral ressenyada transita encarada al sud esdevenint un itinerari recomanable per abordar una solejada jornada hivernal. Ràpida i totalment equipada, el major atractiu rau en la superació…
El Punyalet és la més discreta de les tres grans llastres d’aquest vessant d’Agulles. No obstant, el fet de poder trepitjar el seu minúscul cimall i l’aeri pas per passar a l’Agulla Alta del Punyalet són motiu més que suficient per afrontar aquesta aventura, immillorable per quan cerquem les escadusseres ombres durant els mesos més…
De totes les vies de fissura de Montserrat aquesta es mereix estar en un lloc destacat: contundent com un cop de puny, física i sobre roca a voltes trencada formant part de la mateixa idiosincràsia de la via. Tot plegat en una paret on la verticalitat es veu accentuada per l’orientació nord, ombrívola i severa….
La Figuereta, juntament amb el Sabre i el Punyalet, són tres llastres característiques de la muralla oest d’Agulles. La xemeneia de la Figuereta posseeix una bellesa primitiva, amb la mida justa perquè ens hi trobem còmodes, oferint-nos una escalada en ramonage del tot recomanable i sense gaire complicacions… Potser el més compromès sigui atènyer el…
El Sabre és una gran llastra adossada al vessant oest de la Peluda, formant d’aquesta manera una impressionant xemeneia per on transcorre la sensacional Torras-Nubiola-Capeta, via de modestes dimensions però gran en sensacions; escalada autèntica on mai haurem de demanar tanda per assaborir aquesta petita exquisitesa de final espaterrant (literalment).
La dècada que va de 1956 a 1966 fou una bona etapa pel GEDE, on hi coincidiren noms com el de Josep Santacana, Manel Guasch o Jaume Mas entre d’altres; escaladors que obriren un grapat de rutes ha Montserrat que han esdevingut clàssiques i cita obligada. Itineraris com la GEDE del Pas del Príncep, la…
Quan fou oberta aquesta Aresta Brucs tot i la seva modesta longitud, es tractava d’una via de compromís, amb un sol pitó a la segona tirada, que poc a poc es va anar omplint de reblons a mida que cordades més porugues anaven tenint la necessitat de sentir-se segurs. Fa poc ha estat re-equipada, i…
Tot just a l’esquerra de la preciosa Aresta Brucs s’eleva la via Stephanie, excusa ràpida i divertida per tornar-nos a enfilar al cim d’aquesta singular agulla que presideix l’extrem nord-oest de la Regió. Amb un equipament més que correcte la via s’eleva per plaques més o menys inclinades de roca excel·lent fins que poc abans…
La Bola de la Partió és un altre d’aquells monòlits absolutament singulars que donen personalitat pròpia a la Regió d’Agulles. La primera a l’agulla fou escomesa per la cordada Mallafré-Piqué -Romeu l’any 1940 obrint la Via Original pel vessant nord, tot un esdeveniment a l’època. Cinc anys més tard la cordada Boladeras-Prats-Esteve obren pel vessant…
La Bitlla és una d’aquelles agulles que demana ser escalada només veure-la, formant un perfil característic amb la seva veïna, La Bola de la Partió; el camí natural per assolir el cimall és del tot evident i és per on transcorre aquesta veterana via, plena de lògica i bellesa a parts iguals. Amb una dificultat…
Discreta via de la factoria Masó que aprofita l’espai a l’esquerra de l’exigent Ivan, on hi destaca el divertit tercer llarg, molt estètic si es fa en lliure; els primers una excusa per arribar a aquest i el quart per sortir per dalt. Ràpida, aproximació curta i molt equipada són reclams d’aquest itinerari, bona opció…
Via de caire esportiu, que copia fil per randa la massa propera Salvadó-Àlava però obviant l’exposició que caracteritza a aquesta; i com la Salvadó-Àlava en tres llargs de corda ens plantem al cim del Setrill. La via és prou reeixida, no obstant sembla que es vulgui apropiar de l’elegància de la seva veïna, que serà…
Aquesta via fou considerada una proesa tècnica de l’època, oberta per la cordada formada per en J.M. Anglada i el seu cosí F. Guillamon, atacaren sense manies el gran sostre que conforma el morro d’aquesta singular agulla cercant la major longitud. Quan ens hi enfrontem descobrim un tram acrobàtic com pocs, amb el no res…
Via poc interessant en conjunt, que s’enfila pel vessant oest de l’Agulla del Sol Ponent, guanyant el cim a cop d’expansió. L’escalada esdevé monòtona i poc engrescadora, llevat d’un parell de passos puntuals que ens exigeixen una mica més. En definitiva, una via del tot prescindible, només aconsellable si busquem practicar amb els estreps sense…
Itinerari interessant , exigent i variat, on hi trobarem fissures, diedres, plaques de roca compacta i un curt tram d’artificial; i tot això concentrat en 110 metres de via. L’orientació sud-est la converteixen en un bon destí pels matins d’hivern. La via roman pràcticament equipada, essent útils, però prescindibles, els friends o els tascons al…
Interessant via que solca l’espectacular fissura ampla que travessa la paret de dalt a baix. L’escalada esdevé atlètica i a vegades sorprenent, com durant la sortida de la quarta reunió, on ens veiem obligats a fer uns moviments acrobàtics que ens aboquen a la timba. Menció especial per la quarta tirada, una fissura-encastament de quaranta…
Al capdamunt de la Canal de l’Ou de Colom trobem aquesta sèrie de petites agulles adossades i contraforts que culminen al cim de l’Agulla Manolito Garcia i que els Masó amb olfacte enllacen de la manera més digna. La via és discontinua i s’hi escala poc, per contra però, gaudirem d’un entorn genial amb espectaculars…
La Cadireta, un dels perfils més característics del nord montserratí demana que hi ascendim sense presses, per un cop al cim reservar una estona seient relaxadament sobre la bola somital, que esdevé el més exclusiu dels miradors. La via Guillem & Cia proposa ascendir-hi pel vessant est, en escalada combinada, només havent de menester un…
Quan la primavera esclata amb tota la seva potència impregnant Montserrat amb flaires de romaní és hora de tornar vers la Muralla Oest d’Agulles, encara que sigui fent-ho per la modesta Agulla del Contrafort. Singular roc aquest, separat de la Muralla per una estreta canal, atorgant-li així categoria d’Agulla. Pel seu vessant sud s’enfila l’encertada…
Absolutament clàssica, la Càmara-Ollé és una petita lliçó de lògica. Serpentejant a la cerca del punt més dèbil, aprofita i degusta aquest deliciós pany de paret fins atènyer l’evident fissura del vessant sud-oest, més bonica del que pugui semblar a primer cop d’ull. No espereu trobar una via super-equipada, ans al contrari, un equipament auster…